Ací us penje la exposició sobre la caça de bruixes
Exposició sobre la casa de bruixes
La caça de bruixes és la recerca de bruixots, bruixotes o evidències de bruixeria, que portava a acusar a la persona afectada de bruixeria, a un judici i finalment a una condemna. Moltes cultures, tant antigues com a modernes, han reaccionat de forma puntual a les acusacions de bruixeria amb por supersticiosa i han castigat, o fins i tot assassinat, als presumptes o presumptes practicants.
La caça de bruixotes com a fenomen generalitzat és característica de l'Europa Central a inicis de l'Època Moderna. La base per a la persecució massiva de dones (puntualment també menors i homes i fins i tot animals) per l'Església i sobretot per la justícia civil, d'una conspiració del Dimoni per a acabar amb
Le
A L'Antiguitat:
La creença en mags es pot documentar en les grans cultures del passat. Les arts màgiques eren observades d'a prop en l'època i sovint es temia que foren màgia negra. Tant en el Codi de Hammurabi de Babilònia com en l'Antic Egipte es castigava als mags. No obstant açò mai va arribar a una persecució massiva.
La Bíblia, sobretot l'Antic Testament, prohibeix la màgia. En canvi, els Reis Mags no són realment fetillers o endevins; l'original grec utilitza la paraula magi, que en aqueix llavors designava més aviat a savis i científics, més que a bruixots.
A L'Edat Mitjana:
En
La Inquisició:
Les primeres condemnes de bruixots i bruixes es realitzen en el segle XIII, amb l'aparició de
La bruixeria no resultava inicialment un perill tan gran com les altres heretgies medievals. les bruixes no han de ser perseguides de forma activa, sinó només sota denúncia. Els processos contra bruixots i bruixotes hauran de ser relegats sens falta temps: la lluita contra les heretgies té prioritat. Més tard,
A l'Europa moderna:
La trucada caça de bruixes per excel·lència es va realitzar al començament de l'Època Moderna sobretot a Europa Central.
Investigacions recents mostren que freqüentment se sospitava de bruixeria en dones velles i en les persones socialment més febles. Sovint bastaven rumors o denúncies per a engegar la maquinària judicial, que portava a aconseguir confessions falses a través de la tortura.
La imatge de la bruixa
S'atribuïa als acusats de bruixeria un pacte amb el diable. Mitjançant el pacte, la bruixa o bruixot es comprometia a rendir culte al Diable a canvi de l'adquisició d'alguns poders sobrenaturals.
Segons aquestes creences, les bruixes i bruixots acudien en determinades dates a reunions nocturnes denominats "sabbats”(dissabte)
Procesos en cas de brujeria:
1.Acusació. Sovint precedia a l'acusació una fase de rumors que podia durar anys. L'acusació podia ser deguda a una denúncia d'una bruixa o bruixot que ja havia sigut detingut, possiblement sota tortura. Rares vegades es permetia a les presumptes bruixes una defensa.
2.Detenció. Les presons, en el sentit modern, encara no existien, per la qual cosa es mantenia als presos en masmorres o torres.
3.Interrogatori. Normalment es distingien tres fases: l'interrogatori per les bones, l'interrogatori amb explicació i mostra dels instruments de tortura i l'interrogatori dolorós, en la qual s'emprava la tortura.
4.Proves a les bruixes. Es solien realitzar les proves següents:
- Prova de l'aigua. Amb aigua calenta, l'acusat havia de traure un objecte de l'aigua bullint. Una altra forma era amb aigua freda, es descendia a la víctima lligada a un pou i si s'enfonsava resultava innocent (procés en el qual podia morir ofegada).
- Prova del foc (empleada rares vegades) agrupa a diverses proves en les quals la bruixa o bruixot havia de caminar sobre o transportar ferro candent o ficar la mà en el foc.
- Prova de l'agulla. Si es trobava una marca del Dimoni, es punxava amb un ferro. Si la zona sagnava es considerava bon senyal.
- Prova de les llàgrimes, ja que es creia que qui exercia la bruixeria no podia plorar.
- Prova del pes, perquè s'afirmava que una bruixa o bruixot no podia pesar més de
5. Confessió. Al començament del Renaixement, ningú podia ser jutjat sense confessió, el que també era vàlid per als casos de bruixeria. Però, a causa que s'ignoraven les habituals regles durant la tortura, la probabilitat d'obtenir una confessió es multiplicava enormement pel que fa als processos normals.
6. Interrogatori . Servia per a obtenir còmplices. Ja que segons la ciència de la bruixeria, les bruixes havien de trobar-se en aquelarres i per tant una bruixa havia de conèixer a unes altres. En un segon interrogatori es preguntava a les acusades pels noms d'altres bruixes o bruixots, a voltes sota noves tortures. Així s'allargava sempre més la llista de sospitoses, ja que, sota tortura, sempre s'acusava a més persones. El resultat eren processos en cadena.
7. Condemna. Es condemnava a l’acusat.
8.Ajusticiament. Al delicte de bruixeria li corresponia mort per foc, és a dir, la foguera, en la qual eren cremades vives. Com a acte piadós es considerava el tallar el cap o ofegar abans o penjar un sac de pólvora al coll.
Un cas molt conegut:
A França, Joana d'Arc va ser acusada de bruixeria per sentir angelicals veus en el seu cap, i tenir visions, suposadament enviades pel mateix Déu, o per algunes verges o sants. Juana no va anar solament acusada de heretge, sinó també per negar ser una bruixa), i lesbianisme, ja que, estant presa en una torre, els anglesos la van despullar de les seues robes, la van violar, i la van obligar a vestir-se amb una armadura d'home. Després van cridar a un dels quals cuidava la seua cel·la, i li van dir que Joana havia fet aparèixer la roba d'home amb ajuda demoníaca
